De parcs Infantils a Espais Familiars

de març 17, 2013

De parcs Infantils a Espais Familiars

Article del blog de jugar i jugar, hi ha parcs infantils que fan molta enveja!!
Tot l'article aquí

"Ja fa temps que teníem pendent compartir la nostra visió sobre els parcs i espais de joc al aire lliure pensats pels infants. No hi donarem gaires voltes, des de sempre ens han semblat espais artificials i sense ànima.

Per definició, un parc o pati escolar hauria de tenir arbres i zones verdes, també caldria que fos un espai que NO indiqui als infants com han de jugar, sinó un lloc amb estructures i recursos que puguin cobrir diferents necessitats i interesos: hi ha infants que necessiten grimpar, d’altres refugiar-se o amagar-se, uns altres practiquen l’equilibri i d’altres prefereixen escoltar i mirar com juguen altres nens… un espai ben dissenyat permet que tot això passi de forma natural sense que ningú es senti incòmode respecte els altres i un lloc així també permet que flueixi la comunicació entre infants de diferents edats, pares i avis.

Anant una miqueta més lluny i fent resó de les paraules del professor Francesco Tonucci, podríem dir que els parcs son un invent per excloure els infants de la vida dels adults, per apartar-los dels espais públics i fer que estiguin tots reunits en un espai aparentment segur sense “molestar” altres adults que no siguin els seus pares, avis o cangurs.

Si reflexionem, el sentit comú ens permetrà veure que els infants necessiten just el contrari; ells voelen veure als adults, conviure amb ells i observar com es relacionen, és la seva manera de aprendre com funciona la societat i de identificar els possibles perills del seu poble o ciutat.

Hem de tenir clar que quan son petits, ells i nosaltres estem disposats a anar junts a tot arreu, però arriba un moment en el que prefereixen tenir autonomia i desplaçar-se sols o amb els seus amics, però com no els hem vist mai moure’s sols, afloren les nostres pors.

Tenir-los apartats en un parc que a més els diu com han de jugar: pel tobogà cal baixar per la rampa assegut, al gronxador cal anar també assegut, el cavallet cal fer-lo anar cap a davant i cap a darrera… diguem que l’espai per al joc lliure i espontani que tant defensem i del que tantes vegades hem parlat, als parcs tradicionals queda anulat, i no només pels propis jocs, també els pares que acompanyem els nens els diem sovint el què cal fer.

Tornant a referir-nos al Tonucci, el millor seria que els parcs no existisin, perquè els infants per jugar necessiten ben poqueta cosa, però la realitat és que els parcs són una necessitat que hem creat socialment i eliminar-la completament és molt difícil, així que per què no començar per crear, en comptes de parcs infantils, espais familiars ben pensats?

Podríem estendre’ns molt en com influeixen els parcs en el joc dels infants, però millor que això serà que us recomanem un llibre que defineix just el que nosaltres pensem sobre els parcs: La ciudad de los Niños de Francesco Tonucci, i també podeu mirar aquesta entrevista que li van fer a finals del any passat a L'escola dels Encants

Al nostre país, els espais familiars pràcticament no existeixen, el que abunda són els parcs infantils poc “creatius” i això esta lligat a vàries coses: d’una banda tenim que qui s’encarrega dels espais de joc pels infants als pobles i ciutats son els ajuntaments. Alguns tenen sort i tenen regidors que saben què és un nen i quines són les seves necessitats. Aposten per espais al aire lliure creatius, amplis i bonics i uns quants fins i tot estan integrats a la vida quotidiana del poble, és a dir, que son espais frequentats per adults i infants.

D’altres (la majoria), es limiten a instalar els jocs que compleixen la normativa i que son més economics i als que els cal poc manteniment i així, anem on anem, trobarem més o menys els mateixos parcs i patis escolars, amb les mateixes distribucions i els mateixos jocs, com si de franquícies es tractèssin.

Per sort, no a tot el món es concebeixen els espais públics per les famílies de la mateixa manera i ho hem descobert gràcies a Playscapes, el millor escaparat que coneixem per acostar-nos a tot el que es fa, principalment als Estats Units, però també en altres llocs del món, sobre aquest tema.
Fa 6 anys que al seu bloc comparteixen els seus descobriments, alguns son veritables meravelles de disseny, arquitectura i creativitat. La seva motivació per crear el bloc us acostarà a la seva filosofia:

”Perquè és difícil trobar informació no comercial sobre espais de joc. I em sembla frustrant.”

“Perquè un espai públic de joc no te per què costar un milió de dólars i venir en una caixa. De fet, és millor si no és així”

“Perquè els parcs infantils estan insuficientment reconeguts com un medi artístic.”

“Perquè a tothom li encanten els parcs!”

No deixeu de visitar-lo, estem segures que us sorprendrà. Aquí us deixem una petita mostra d’espais que ens han agradat, alguns es troban almig de la natura i altres estan integrats en l’arquitectura urbana:"