"Els contes no es treballen, es regalen als infants” - article al diari EL PUNT

TERESA RIBAS  MESTRA JUBILADA I MEMBRE DEL COL·LECTIU MARC

Foto: Oriol Duran

Teresa Ribas és una de les onze mestres jubilades que formen part del col·lectiu MARC (Mestres Àvies Recuperadores de Contes), vinculat a Rosa Sensat i nascut fa cinc anys per recuperar dins les escoles la tradició oral d'explicar històries.

Quina va ser la motivació per muntar el col·lectiu de Mestres Àvies Recuperadores de Contes?

L'espurna es va encendre en diferents punts. L'Àngels Oller, que el va impulsar des de Reus, i jo havíem compartit viatges juntes per conèixer altres escoles del món i en les converses de viatge sempre havia sortit la importància de la llengua oral i com ens agradava explicar contes als nostres nens i nenes. Aquesta inquietud també la compartíem amb mestres de diferents punts. I, d'altra banda, vèiem que en aquest moment l'ensenyament ho porta tot massa compartimentat i que els mestres van una mica estressats d'horaris, i aquelles activitats que són del dia a dia, del viure i conviure, de deixar passar l'estona per mirar i escoltar, es descuiden una mica. És una situació en què es troba el formatge amb el pa. No volíem que l'oralitat patís a les escoles, perquè hi creiem molt i ens agrada. I un segon punt va ser el fet que ens havíem jubilat però encara ens sentíem mestres, ens agrada sentir-nos útils en l'educació d'aquest país i hi aportem allò que ens agrada. A més, volgudament triem contes tradicionals dels Països Catalans perquè és una manera de contribuir a estendre un suport cultural propi d'aquest país.

I a les llars s'expliquen els contes com abans?

Els pares se'n van molt d'hora de casa i tornen molt tard, i els avis ja no estan a la vora del foc, tot i que si es considera important, es pot mantenir la tradició de l'oralitat.

Els nens passen menys estona a casa i baden menys?

Sí. L'escola, en aquests moments, sense ser-ne totalment responsable, també s'hi ha de sentir involucrada, ja que els nens hi passen moltes hores. L'ideal fóra que a casa també es reforcés en aquest sentit, però, si més no, mirem que a l'escola això estigui cobert.

Hi ha algun secret a l'hora d'explicar un conte?

Com passa amb tantes coses, per explicar bé un conte aquest conte t'ha d'agradar. N'hi ha molts, per tant, triem els que ens agraden! I després hi ha l'aire de cadascú, que és una mica com el secret. Però encara que estem parlant de llengua oral, no cal que ens perdem gaire amb moltes paraules i moltes descripcions. Hem de donar pas a la imaginació dels infants. No hem de mastegar gaire un conte perquè els nens saben pensar i pensen molt més del que nosaltres creiem; la veu és el que els porta a seguir el fil del conte. No calen gaires floritures, i si no l'entenen la primera vegada, l'entendran la segona. S'ha de ser també molt respectuós, perquè cadascú té la seva vida i els seus problemes, i no s'ha d'anar a buscar l'aspecte moralitzador, dir a la canalla: “Veus?, això li ha passat perquè és dolent”, perquè la vida no és blanca o negra. No hem de pensar tampoc que amb els contes els farem aprendre coses.

Què vol dir? Que no hem de fer servir els contes per adoctrinar?

Sí, que no els usem per adoctrinar però tampoc per ensenyar conceptes, com ara que aprenguin els números o el gran i el petit. Si això surt, perfecte! Però els contes no són per a això. Els contes no es treballen, es regalen als infants. Si després, a partir d'un conte, surten molts temes per parlar entre els mestres i els nens, o l'afició per observar, benvingut sigui. Però agafem el conte per ell mateix.

Tots els nens escolten amb la mateixa atenció, grans i petits?

Nosaltres ens trobem que tots ens escolten molt. És clar, en un segon de batxillerat no explicarem el Patufet. Però hi ha tot un ventall de mites que són vigents per explicar-los encara ara i que són actuals. Per als nens de tres anys, en canvi, la trama ha de ser ben simple.

També hi deu haver el nen que desconnecta...

Ja quan feia classe ho tenia dit: qui no vulgui escoltar el conte, que no l'escolti, que faci una altra activitat mentrestant i no destorbi. I saps què passava? Que al final tots els nens escoltaven el conte, fins i tot els que al principi no volien. A tots els nens els agraden els contes, sobretot si no es veuen obligats a escoltar-los atentament tota l'estona. També nosaltres desconnectem quan veiem una pel·lícula i ens tornem a enganxar i no passa res. Doncs a ells, deixem-los badar.

per EVA GARCIA

Tot l'article AQUÍ